Una breu biografia
Neix a París el 3 de febrer de 1909. Des de ben petita mostra el seu potencial intel·lectual sent una excel·lent estudiant. Procedeix d’una família jueva benestant, condició econòmica que li permet estudiar a les millors escoles de París. Un cop acaba la seva formació exerceix de professora de filosofia i grec.
Enfoca la seva filosofia en l’àmbit social, polític i religiós. La seva ideologia està influïda per Marx i Plató, i es centra en l’alliberament de l’opressió i el sofriment. Estudia i creu en les teories marxistes sobre el poder, el treball, la igualtat i la classe obrera. S’involucra en política local i forma part de grups d’aturats i vaguistes.
Escriu sobre la democràcia i el capitalisme, però desviant-se de les teories marxistes inicials. Publica Opressió i Llibertat i petits articles en diaris de sindicats obrers. En aquests articles critica el marxisme popular i mostra una visió pessimista sobre els límits del capitalisme i el socialisme.
El 1934 és forçada a deixar d’ensenyar acusada de no utilitzar mètodes ortodoxes. És llavors quan decideix treballar a la fàbrica Renault per tal de viure en primera persona els problemes dels obrers. El 1936 és autoritzada per poder seguir impartint classes, però aquest mateix any esclata la guerra civil espanyola i s’allista a les brigades internacionals combatent al front republicà. Després de viure l’experiència de la guerra, tot i ser jueva, s’obsessiona en Déu i la incidència que té sobre la vida.
El 1942 alarmada per les pretensions de Hitler escapa a Amèrica. Però set setmanes després marxa cap a Anglaterra per col·laborar com a escriptora amb la Resistència francesa. Per solidaritat amb els seus compatriotes es nega a menjar més que ells, però la seva dèbil salut i una tuberculosis li produeixen la mort el 24 d’agost de 1943.
La seva imparcialitat i el fet de dir sempre el que pensava en una època de fanatismes, l’han convertit en un símbol del pensament lliure. Ha estat reconeguda com una de les grans pensadores espirituals i activistes del segle vint.
Una proposta
Aquest any commemorem el centenari del seu naixement i el Seminari de Filosofia i Gènere de la UB ha organitzat un Congrés Internacional al seu voltant els propers 12 i 13 de maig. Passaré un dimecres al Montalegre. Em pregunto si els antibolonya també boicotejaran el desenvolupament d’aquest acte.
Unes quantes cites
“La destrucció del passat és potser el més gran de tots els crims”
“Qui van ser els bojos que van escampar la història que la força bruta no podia apagar idees? Res és més fàcil. I un cop ja estan apagades no són res més que cadàvers”
“El geni de veritat no té res més que la virtut d’humilitat en el domini del pensament”
“La imaginació produeix la vida social i dinamitza la història”
“Quan una contradicció és impossible de resoldre, a no ser que mentim, és llavors quan la contradicció serveix per amagar alguna cosa”
“A l’home, la moral no li permet de respirar”
“Si algun cop la suma de patiments, de sang i de llàgrimes que significa una guerra pogués justificar-se, seria quan un poble lluita i mor per una causa que vol defensar”
“Quan els interessos econòmics i polítics només tenen sentit en vista a la guerra, com conciliar-los de forma pacífica? És la noció mateixa de nació la que caldria suprimir o, més aviat, l’ús que es fa d’aquest mot: perquè el mot nacional i les expressions de què forma part no tenen cap significat, no tenen cap més contingut que els milions de cadàvers, els orfes, els mutilats, la desesperació i les llàgrimes”
“Jo puc, per tant jo sóc”
"Al llarg de la història humana, es pot comprovar que els conflictes, incomparablement els més acarnissats, són aquells que NO TENEN OBJECTIU"
"No s'ha d'admirar mai la força, no s'ha d'odiar mai els enemics, i no s'ha de menysprear els malaurats"
"La guerra se'ns ha aparegut com un fet, tot i que no s'hagi produït. No crec que no hi hagi ningú que no hagi sentit en algun moment la presència de la guerra"
