(Illegal) Cycling races in Paris

After two months cycling in Paris I still think it is a very dangerous city and commuting by bike here is not as easy and enjoyable as in other places. I'm always late, so I try to hurry up... and sometimes (very often) I end up being reckless. Ok, I often take "controlled" risks, but I am definetely not a risk-seeking person. However, I just came across with a video of some who put their life at stake for a cycling race in the city... I don't really care if they wanna take more risks (as long as we don't have to pay for their damages), but you will see that they put in danger many others and this is unacceptable.

In a following post another one says he will think about stopping at traffic lights because he got a 90€ fine. It made me think about the law&economics beyond. Why is this fine ridicously small? It has no deterrence effect at all on the traffic lights objective, it has no impact on discouraging the participation in these races!

Take the stairs (and ruin Otis)

I just read the freakonomics column in the NY Times about calories counters. In Lisbon they have written in each stair the equivalent calories burnt.



The Public Health Agency of Canada encourages you to take the stairs by counting how many calories you will burn! I live in a 6th floor without lift, so I have no choice. Apparently, I do 23% of my daily recommended physical activity each time I go out. Yep, I take the positive side of it. Hey, and it is greener. I guess that right now it would be cooler to post the kilowatts saved or directly the contribution to global warming. What worries me is that I could never invite wheelchair friends (but that deserves another post).


So, who to praise? Elisha Graves Otis (a worth reading bio) invented the lift in 1852. "He" is still in business as a major global player. The World market for lifts is estimated in $50 billions and has nice forecasts.


Oh, his descendants are not 'good guys'. The DG Comp fined them in 2007 for price-fixing. The funny story is that even the EC building was affected so the EC switched from a regulatory role to a plaintiff one. You can claim damages too, as the Dutch Collective Injustice Foundation does for 465€+20% of the damages.

Bike chain

Wanna start a business but have no ideas? Consider producing bike chains for winter time, no one has done it yet and demand is out there trying to build home made ones.

Rambouillet (111km from Paris)

A sunny day without lectures (Toussaint holidays), a perfect day to cycle to Rambouillet.

Cycling

The best exit from Paris is Porte de Versailles, then go all the way through Issy-les-Moulineaux, cycle uphill to Meudon, enjoy the downhill to Chaville (don‘t think you are going to cycle it up too in the way back), cross Viroflay and ,once in Versailles, take the second exit to the left in the big avenue of the tiny Château of the uncle Louisi. Straight ahead to Buc. Then, follow the indications to Saint Rémy la Chevreuse (you will pass the airport of Toussus-le Noble and Châteaufort) and then to la Chevreuse. Afterwards Rambouillet is signposted in all the relevant crossroads and you can’t get lost because D906 leads you there. There is another possibility to join D906, the road to Rambouillet, which is D91, the one I had planned to follow because apparently there is less traffic, but in Buc I found myself in the described one.


From Paris to Buc both traffic and landscape suck. It’s all the time in the middle of traffic jams, traffic lights, and urban areas. Traffic from Buc to la Chevreuse is acceptable and much better from la Chevreuse to Rambouillet. Landscape is nice from Buc, actually, you are cycling along a big aqueduct in its exit.


La Chevreuse and Versailles are good stops, nice houses and plenty of shops.

In Google maps and Michelin is 50km each way, but in my compu 111.25 total km have been registered. I don’t really understand the difference, because I didn’t get lost a lot (only a deviation of aprox 1-2km). It took me 6h 24 minutes (av speed 17,37.. I am not fitted, and I haven’t done anything during the last month). Departure place was Hôtel de Matignon.

In one-way, there are 5 long uphills with a considerable slope (followed by equivalent downhills :D). You may also consider taking the train (avoiding the urban aglo or back home), some of the villages are served by train.



Other attractions

The other main attractiveness that lead me there is the Park of la Chevreuse. A big regionally protected forest, one of the closest to Paris. There are other castles in the way. There are supposed to be some big animals (like the signal warns) but I didn’t encounter any.




The Rambouillet castle

I needed a green and historical destination about 50km from Paris. Rambouillet has all! It sounded me familiar due to “the Accords of Rambouillet” related to the war in Kosovo (it was proposed as a peace agreement between Serbia (named Yugoslavia and still with Montenegro as a satellite) and Kosovo (say Albania). The autonomy of Kosovo and Nato in the area) were unacceptable for Milosevic and his refusal allowed NATO (who drafted it) to start the Kosovo war. The other funny thing is that it was not disclosed till several months afterwards. Other historical events have also taken place there. The castle is incomparable to the one of the uncle Louisi, but nice. It can be visited everyday except today: Tuesday. Anyway, that’s not an excuse, I didn’t brought my lockers and my student card on purpose.

Retorn

Altra vegada. L'olla segueix bullint.

L'abstencionisme a Europa i a la Pompeu

Avorrida i desconcertada en una mesa, diumenge passat vaig comptabilitzar que només el 23% dels menors de 50 anys acudien a les urnes, mentre ho feien el 45% dels majors d’aquesta edat. Si hagués tingut temps de registrar la participació dels menors de 30 anys us puc assegurar que la xifra encara seria més esfereïdora, posaria la mà al foc que estaria per sota del 10%. Paradoxalment, la generació més informada i la que més s’ha aprofitat de les oportunitats que ens ha obert Europa és la menys participativa. Què podria arribar a passar amb índexs de participació tan baixos?

Dimarts passat, 9 de juny de 2009, al claustre de la UPF vaig obtenir la resposta. A les eleccions a representants al claustre, igual que a les del rector, només van participar el 14% dels estudiants de grau. Considerant l’elevadíssim nivell d’autonomia universitària i la incidència d’aquesta en els universitaris, resulta una xifra totalment incomprensible. La conseqüència és una composició de claustrals d’una tendència molt radicalitzada, a ningú se li escapa que no representen a la immensa majoria dels estudiants de la UPF. Bolonya i la irrupció dels mossos han anat tensant la corda durant tot el curs, i l’exclusió de 5 mocions d’arrel ideològica a l’ordre del dia va ser l’espurna que va encendre la foguera. El patètic foc de retrets va culminar amb la suspensió de la sessió.

Tot plegat m’ha acabat de convèncer que les distàncies no són geogràfiques. Sense representativitat la democràcia que propugnem no és possible. Assumim la responsabilitat que ens pertoca o reformem el sistema, però no perllonguem més aquest absurd.

Vaga a la RENFE

Irritada. Altra vegada la RENFE em fa posar el crit al cel. Demà, dimarts 9 de juny, i demà passat es produirà una vaga. A rodalies Barcelona s'han establert serveis mínims del 75% en hores punta i del 50% durant la resta del dia. No entraré a discutir els motius de la vaga ni qüestionaré el dret a la mateixa. Com a afectada i residint a la perifèria, on les freqüències habituals són escasses, m'he aventurat a consultar els horaris concrets de servei per demà a fi de reduir les molèsties causades per aquesta. La sorpresa (bé, sincerament no sé com he pogut tenir fe en l'existència de tal document) ha estat no poder conèixer quins seran els trens que circularan demà, doncs a la resolució no apareix. No cal dir, que evidentment els Srs. de la RENFE no s'han molestat a posar-ho en majúscules a la web i tampoc alerten del fet en la consulta normal dels horaris. La ínfima informació sobre la vaga s'amaga a "última hora".

Així doncs, demà em llevo a les 5.45h per agafar el tren d'una hora més tard o puc llevar-me a les 6.15 com de costum perquè el servei corresponent es manté? Puc agafar el tren a les 20.15 o m'hauré d'esperar mitja hora a l'estació fins a les 20.45? Podeu imaginar-vos la gràcia que em farà demà perdre el temps. Irritada i impotent, com sempre.


** Nota posterior: val a dir que la vaga va ser desconvocada, però caldria tenir en compte aquest buit de cara a futures convocatòries.

Simone Weil (1909-1943)

Una breu biografia

Neix a París el 3 de febrer de 1909. Des de ben petita mostra el seu potencial intel·lectual sent una excel·lent estudiant. Procedeix d’una família jueva benestant, condició econòmica que li permet estudiar a les millors escoles de París. Un cop acaba la seva formació exerceix de professora de filosofia i grec.

Enfoca la seva filosofia en l’àmbit social, polític i religiós. La seva ideologia està influïda per Marx i Plató, i es centra en l’alliberament de l’opressió i el sofriment. Estudia i creu en les teories marxistes sobre el poder, el treball, la igualtat i la classe obrera. S’involucra en política local i forma part de grups d’aturats i vaguistes.

Escriu sobre la democràcia i el capitalisme, però desviant-se de les teories marxistes inicials. Publica Opressió i Llibertat i petits articles en diaris de sindicats obrers. En aquests articles critica el marxisme popular i mostra una visió pessimista sobre els límits del capitalisme i el socialisme.

El 1934 és forçada a deixar d’ensenyar acusada de no utilitzar mètodes ortodoxes. És llavors quan decideix treballar a la fàbrica Renault per tal de viure en primera persona els problemes dels obrers. El 1936 és autoritzada per poder seguir impartint classes, però aquest mateix any esclata la guerra civil espanyola i s’allista a les brigades internacionals combatent al front republicà. Després de viure l’experiència de la guerra, tot i ser jueva, s’obsessiona en Déu i la incidència que té sobre la vida.

El 1942 alarmada per les pretensions de Hitler escapa a Amèrica. Però set setmanes després marxa cap a Anglaterra per col·laborar com a escriptora amb la Resistència francesa. Per solidaritat amb els seus compatriotes es nega a menjar més que ells, però la seva dèbil salut i una tuberculosis li produeixen la mort el 24 d’agost de 1943.

La seva imparcialitat i el fet de dir sempre el que pensava en una època de fanatismes, l’han convertit en un símbol del pensament lliure. Ha estat reconeguda com una de les grans pensadores espirituals i activistes del segle vint.

Una proposta

Aquest any commemorem el centenari del seu naixement i el Seminari de Filosofia i Gènere de la UB ha organitzat un Congrés Internacional al seu voltant els propers 12 i 13 de maig. Passaré un dimecres al Montalegre. Em pregunto si els antibolonya també boicotejaran el desenvolupament d’aquest acte.

Unes quantes cites

“La destrucció del passat és potser el més gran de tots els crims”

“Qui van ser els bojos que van escampar la història que la força bruta no podia apagar idees? Res és més fàcil. I un cop ja estan apagades no són res més que cadàvers”

“El geni de veritat no té res més que la virtut d’humilitat en el domini del pensament”

“La imaginació produeix la vida social i dinamitza la història”

“Quan una contradicció és impossible de resoldre, a no ser que mentim, és llavors quan la contradicció serveix per amagar alguna cosa”

“A l’home, la moral no li permet de respirar”

“Si algun cop la suma de patiments, de sang i de llàgrimes que significa una guerra pogués justificar-se, seria quan un poble lluita i mor per una causa que vol defensar”

“Quan els interessos econòmics i polítics només tenen sentit en vista a la guerra, com conciliar-los de forma pacífica? És la noció mateixa de nació la que caldria suprimir o, més aviat, l’ús que es fa d’aquest mot: perquè el mot nacional i les expressions de què forma part no tenen cap significat, no tenen cap més contingut que els milions de cadàvers, els orfes, els mutilats, la desesperació i les llàgrimes”

“Jo puc, per tant jo sóc”

"Al llarg de la història humana, es pot comprovar que els conflictes, incomparablement els més acarnissats, són aquells que NO TENEN OBJECTIU"

"No s'ha d'admirar mai la força, no s'ha d'odiar mai els enemics, i no s'ha de menysprear els malaurats"

"La guerra se'ns ha aparegut com un fet, tot i que no s'hagi produït. No crec que no hi hagi ningú que no hagi sentit en algun moment la presència de la guerra"

El Barça

No es pot dir mai blat fins que no està al sac i ben lligat.

Copa, Lliga i Champions poden ser tot un èxtasi. Val més beure a poc a poc sense embriagar-se. La festa que mereix el guanyador de Lliga podria haver deixat seqüel•les psicològiques. Avui, amb dos gols que han empatat el marcador quan la victòria i la Lliga ja estaven coll avall, s’ha demostrat que un excés de confiança no és desitjable.

Pàgines i pàgines plenes d’elogis. Tots contents. Tots oblidats de la crisi que travessem. Tots oblidats de les altres seccions. Jo també. Ara bé, ni crec en les crítiques ferotges d’altres temps ni en les deformacions superhumanes d’avui. Parlem d’en Laporta i parlem d’altres seccions. El Barça no només té un equip de futbol a primera divisió. Millor encara, parlem de seccions desaparegudes com el bàsquet femení. Algú se’n recorda de l’UB Barça que Laporta va fer desaparèixer fa dos anys?



Aquesta és la temporada del Barça de primera de futbol, no de tot el FC Barcelona. Els milions d'euros que incentiven aquests jugadors i l'excel·lent mestre de cerimònies d'enguany no poden eclipsar-ho tot. I, certament, tot i ser gratuït, incomprensiblement i immerescudament l'UB Barça no tenia gaire espectadors. Malgrat això, tan poc val tenir un equip de bàsquet femení de primera?

Dia d'Europa

Avui, 9 de maig, és el dia d'Europa. Commemorem el 59è aniversari del discurs de Robert Schuman, ministre d'Afers Exteriors francès de l’època, reconegut com la primera pedra en la creació de la casa europea. Una casa que ha anat creixent en tots els sentits, alguns opinen que en excés i d’altres creuen massa poc.

És any d'eleccions i els presagis no podien ser més dolents. L'eurobaròmetre, el termòmetre d’Europa, pronostica una disminució de la participació i, per tant, encara s’enfonsarà més la legitimitat d’un parlament ja minvat per construcció. Seguim sense identitat europea, només cal que agafem qualsevol diari i ens fixem a quina secció pertanyen les notícies europees o que parem una mica d’atenció en el llenguatge emprat. Els arquitectes de la casa no s'entenen entre ells i continuem sense saber si la volen convertir en un palau o en una casa de beneficència. Els cuiners edulcoren els plats al seu gust, tan que de vegades semblen irreconeixibles i el batlle de la casa està saturat cridant-los l’atenció. Els joves de la casa no es porten com als vells els hi agradaria (molt il·lustratiu l'article del conseller de l'expresident txec Havel a El País el 27/04) però els avis s'han tornat egoïstes (the economist, 2 de maig, “those selfish germans”). El resultat: la pel·lícula europea no acaba d'agradar a ningú.


Un jour viendra où vous, (...), toutes, nations du continent, sans perdre vos qualités distinctes et votre glorieuse individualité, vous vous fondrez étroitement dans une unité supérieure, et vous constituerez la fraternité européenne.

Victor Hugo (1802-1885)
Discours prononcé le 21 août 1849 lors du Congrès de la paix


Hugo es referia a la pau bèl·lica, però la pau no és l'absència de violència només, la pau és l'existència d'esperança. Queda molt camí per recórrer. I, queda llegir la segona part del discurs d’Hugo on en certa manera propugna la pau universal.

Feliç dia d'Europa.