dissabte, 26 de maig del 2007

Jornada de reflexió



A qui votaré demà?

Per primera vegada no tinc clar a qui votar. Lògicament els meus pensaments oscil•len dins d’uns certs límits, qualsevol partit d’esquerra opta a aconseguir el meu vot. Tot i que no sóc partidària de contribuïr a l'acomodació al govern del tripartit (serà el quart) perquè últimament tinc la impressió que pensen que el consistori és propietat seva, aquesta és la meva opció preferida. A més, han renovat les llistes i no hi ha cap combinació alternativa satisfactòria.


Quin criteri utilitzaré per decidir-me?

- Vot ideològic? D’esquerres i catalanista, clarament ERC.

- Vot per l’empenta demostrada? Per IC-V.

- Vot de gestió? Al PSC, pels grans projectes que ha promès i realitzat durant aquests anys. (oblidant els greuges)

- Vot estratègic? Com es veu a la taula, al PSC se li va escapar l’últim escó per només 27 vots. Pels altres partits, el meu vot no seria rellevant. Malgrat això, cada comtesa és diferent.

- Vot atenent als programes? Ja que ens costa més d’1€ rebre a casa la seva propaganda, he fet una ullada a les propostes. Propostes? Representa que la política municipal és l’àmbit polític més proper al ciutadà i, per tant, des d’on es pot passar d’una política abstracte a una de més real i concreta on el ciutadà es senti partícep. On són les propostes?

- Vot geogràfic? Què fan els meus veïns més immediats (districte V, secció 11)? Un 34% vota el PSC, un 23% CiU, un 20% ERC, un 11% IC-V, un 7% PP i 3% l’AUP.

- Vot d’oportunitat? Votaria a la CUP (a la figura està representada per l’AUP). A les passades municipals es va quedar a les portes d’entrar al consistori. Només els faltaven 456 vots. Utòpics extrems, però podrien ser una veu jove amb propostes interessants i trencadores a l’Ajuntament.


Hi ha quelcom de nou a aquestes eleccions?

- No es presenta el Jordi Valls. Ell és qui ha liderat Manresa durant les dues passades legislatures i bona part de la present fins que va fer el salt a la Generalitat amb la renovació del Maragall. Un salt sospitós si tenim en compte que no forma part de l’actual Govern. Es justifica pels criteris establerts o per seguir la freqüent estratègia del PSC de convertir-los en alcaldes abans de superar els comicis? Tampoc es presenta en Fontdevila, qui també ha fet el salt a l’administració autonòmica.

- Hi ha dos partits nous que ni considero pel simple fet que no estan presents al territori (Ciutadans i Plataforma). Com pots volguer governar un Ajuntament sense ni tan sols conèixer-lo (i ja no parlo de residir-hi). Pura ambició pel poder. També es presenta el Partit Republicà català, algú sap qui són, ha vist algun cartell o acte seu?


Previsions?

Majoria d’esquerres i reedició del tripartit (la 4t), tot i que decreixeran en el nombre global de vots; no a favor de convergència ni del PP, sinó d’alguna de les forces que no estan representades. Aquestes últimes, però, no aconseguiran cap escó.


* Els resultats de les municipals del 2003.

(Si no us enrecordeu d'Hondt: http://ca.wikipedia.org/wiki/Regla_D'Hondt)

dijous, 24 de maig del 2007

Desigualtat a l'IRPF

(...) Porque lo que viene denominándose "reducción de impuestos" es en realidad rebajas del IRPF; la recaudación de otros, como el IVA o los especiales, que no producen rechazo directo, sube sin parar.

Con el tiempo, en el sistema fiscal español han aparecido problemas muy graves que los gobiernos reconocen y lamentan, pero no afrontan con determinación. El fraude fiscal es sin duda el más importante. El hecho de que una parte de las rentas generadas circule fuera del alcance de la Hacienda pública -algunos cálculos sitúan el fraude en el 10% del PIB- indica que el sistema es injusto y, además, estimula la resistencia a declarar de quienes contribuyen limpiamente según las rentas que obtienen. La Agencia Tributaria se suele conformar con programas rutinarios de inspección con resultados también rutinariamente satisfactorios, pero siempre insuficientes para considerar que se ha recortado sustancialmente el fraude.

El IRPF se ha convertido en un impuesto perversamente desigual. Sólo declaran por la totalidad de las rentas quienes no pueden zafarse de hacerlo, es decir, los asalariados. Resulta insultante que, según la Memoria de la Agencia Tributaria 2005, menos del 10% de los contribuyentes declaren retribuciones anuales superiores a los 36.000 euros; o que los empresarios y profesionales declaren como media una renta anual de 9.400 euros, la mitad de la renta media declarada por los asalariados. El IRPF necesita, más que de rebajas tarifarias, de una reconsideración a fondo de los mecanismos de tributación. Y de un esfuerzo muy enérgico para conseguir que paguen todos los que tengan que pagar, y exactamente por lo que tienen que pagar.



[Editorial petit de El País del 05/07/2007]




No fan falta comentaris, oi?