L'abstencionisme a Europa i a la Pompeu

Avorrida i desconcertada en una mesa, diumenge passat vaig comptabilitzar que només el 23% dels menors de 50 anys acudien a les urnes, mentre ho feien el 45% dels majors d’aquesta edat. Si hagués tingut temps de registrar la participació dels menors de 30 anys us puc assegurar que la xifra encara seria més esfereïdora, posaria la mà al foc que estaria per sota del 10%. Paradoxalment, la generació més informada i la que més s’ha aprofitat de les oportunitats que ens ha obert Europa és la menys participativa. Què podria arribar a passar amb índexs de participació tan baixos?

Dimarts passat, 9 de juny de 2009, al claustre de la UPF vaig obtenir la resposta. A les eleccions a representants al claustre, igual que a les del rector, només van participar el 14% dels estudiants de grau. Considerant l’elevadíssim nivell d’autonomia universitària i la incidència d’aquesta en els universitaris, resulta una xifra totalment incomprensible. La conseqüència és una composició de claustrals d’una tendència molt radicalitzada, a ningú se li escapa que no representen a la immensa majoria dels estudiants de la UPF. Bolonya i la irrupció dels mossos han anat tensant la corda durant tot el curs, i l’exclusió de 5 mocions d’arrel ideològica a l’ordre del dia va ser l’espurna que va encendre la foguera. El patètic foc de retrets va culminar amb la suspensió de la sessió.

Tot plegat m’ha acabat de convèncer que les distàncies no són geogràfiques. Sense representativitat la democràcia que propugnem no és possible. Assumim la responsabilitat que ens pertoca o reformem el sistema, però no perllonguem més aquest absurd.

Pinzellades electorals G08

Jo també escriuré quatre ratlles sobre les eleccions generals d’ahir:

- La llei electoral té uns efectes totalment perversos sobre els partits que no tenen el vot concentrat en una circumscripció i IU n’és la gran damnificada. Aquesta vegada però, han estat els mitjans de comunicació qui els ha escombrat definitivament del mapa de grups parlamentaris. Per què no els van convidar al debat dels partits d’àmbit estatal? ZP sabia que perdria vots, però s’està carregant la legitimitat de la democràcia.

- Rosa díez, la novetat al Congrés. Una vella coneguda, li va disputar la secretaria del PSOE a Zapatero el 2000, que s’ha caracteritzat per l’oposició al terrorisme basc des del seu centralisme exacerbat. Com que allà no hi tenia res a fer, va incloure al seu programa una proposta totalment necessària: acabar amb el concert econòmic basc. “Los fueros” són una autèntica presa de pèl que permet als bascos no entrar al sistema d’anivellament i obtenir una renda final entre el 150 i 170 mentre la mitjana estatal és 100 i Catalunya la supera per poc. No ens enganyem, el que no paguen els bascos, ho paguem els catalans.

- ERC... era evident que no mantindria els 8 escons, però ningú esperava el rotund fracàs que ha tingut. El traspàs de vots cap al PSOE gràcies a l’esplèndida campanya del “si no, vindrà el llop” en té bona part de la culpa, però no pot obviar-se que ERC ha de reflexionar sobre el resultat. Personalment, la campanya no m’ha agradat gens. El “voto la independència perquè sóc egoïsta” no m’acaba d’encaixar. El 21 de febrer va venir el Puigcercós a un acte dels jerkis a la UPF. El to, el discurs i simplement el fet que tota la premsa estigués assentada mentre multitud d’estudiants ens havíem de quedar drets demostraven que no era un acte pels estudiants sinó per la premsa.

- ZP tornarà a ser reelegit. No és cap sorpresa, era de calaix. L’home ho ha fet bé i amb bones maneres. Per sort, haurà de conservar el famós “talante” perquè se li ha escapat la majoria absoluta. Realment, estic contenta que algú que ha intentat rebutjar la confrontació i enfronta els problemes amb optimisme, sobretot això darrer, segueixi més viu que mai.

(visita a les Corts 2005... s'havia de guanyar la confiança, molt simpàtic!)

- Per què encara no podem votar per internet? Les experiències d’altres països han funcionat...

Queden pendents unes línies sobre el Senat però, sense reforma no val res i, a més, el Congrés assenyala el plenipotenciari dels propers quatre anys. Quan acceptarem que tenim un sistema presidencialista?

Cada vegada estic més en contra d’aquestes eleccions “democràtiques”, val la pena tot plegat?

L'esbiaix del sistema electoral espanyol

La manipulació del sistema electoral és un dels instruments institucionals més efectius per a obtenir més poder parlamentari. Com és ben conegut, a Espanya s’utilitza un sistema proporcional per traduir els vots en escons, però aquest deixa un cert marge per incidir en l’atribució. Hi ha quatre factors que perverteixen el nostre sistema electoral[1]: la magnitud de la circumscripció, el prorrateig electoral, la fórmula d’Hondt i el llindar electoral. L’esbiaix rau en la diferència entre suport electoral i el parlamentari, és a dir, en la desviació entre la proporció de vots i la d’escons.

La magnitud de la circumscripció és clau. El sistema espanyol es pot dividir en tres subsistemes ben diferenciats en funció dels escons que li corresponen a la circumscripció: majoritari (entre 1 i 5 escons; representa el 54% de les circumscripcions), intermig (entre 6 i 9 escons; representa el 35%) i proporcional (més de 10 escons; representa el 12%). A les eleccions al Congrés, l’única circumscripció vertaderament proporcional a Catalunya és Barcelona amb 31 escons en joc; Girona i Tarragona distribueixen les 6 butaques amb un lleuger esbiaix, mentre a Lleida els 4 escons es reparteixen afavorint descaradament els partits que han obtingut més vots.

El prorrateig electoral és el valor del vot dels electors integrats en cada circumscripció. En general, les comunitats més poblades estan infrarrepresentades i les menys poblades estan sobrerrepresentades. Així, si Catalunya fos una única circumscripció estaria infrarepresentada. En realitat, mentre a Barcelona de quatre electors només en compten tres, la resta de províncies estan sobrerepresentades.

		% escons	% cens electoral	Índex representació (100%=prop)
CAT		13,4%	15,4%	87,5%
BCN		8,9%	11,6%	76,4%
GI		1,7%	1,4%	125,4%
LLEIDA		1,1%	0,9%	126,5%
TGN		1,7%	1,5%	114,7%

* Escons i cens Congrés 2004.

La fórmula d’Hondt afavoreix en major mesura als partits grans i perjudica especialment als petits, sobretot si aquests són d’àmbit nacional. Malgrat això, aquest efecte només és significatiu en distribucions mitjanes (entre 6 i 9 escons).

El llindar electoral del 3% dels vots vàlids emesos en una circumscripció serveix per evitar la fragmentació electoral. En la pràctica aquest mecanisme no ha estat massa rellevant, perquè la seva incidència depèn de la magnitud de les circumscripcions i només entra en funcionament en aquelles circumscripcions amb més de 24 escons a repartir (únicament Barcelona i Madrid). A més, en cas d’haver pogut entrar al repartiment d’escons, la fórmula d’Hondt ja evita l’assignació.

En resum, el sistema electoral espanyol té un esbiaix conservador i majoritari. Els partits majoritaris de cada circumscripció estan sobrerrepresentats en detriment dels minoritaris, però, a més, els partits majoritaris de centre-dreta resulten més sobrerrepresentats que els de centre-esquerra, mentre que els minoritaris de centre-dreta són menys infrarrepresentats que els de centre-esquerra. Malgrat això, a Catalunya els efectes són lleugerament diferents. El gran beneficiat del sistema electoral a les darreres eleccions al Congrés va ser el PSC, ERC i CiU van quedar en un terme intermig depenent del pes específic, i els grans perjudicats van ser IC-V i, sobretot, el PP.

Esbiaix (% escons - % vots)
	CAT	BCN	GI	LLEIDA	TGN
PSC	3,21%	2,43%	0,98%	19,85%	13,68%
CIU	-0,02%	-0,42%	5,60%	-5,03%	-5,39%
ERC	0,73%	-1,55%	9,45%	3,10%	-3,63%
PP	-3,20%	-0,23%	-11,72%	-14,90%	-0,75%
ICV	-1,73%	-0,23%	-4,31%	-3,02%	-3,91%
Total	0%	0%	0%	0%	0%

* Congrés 2004.

---

[1] Basat en l’article de José Ramón Montero i Ignacio Lago “Todavía no sé quiénes pero ganaremos”: la manipulación política del sistema electoral español publicat al nº110/111 de ZONA ABIERTA, pàgs 280-343.

Quant val el seu vot?

Quico Monzó explica a La Vanguardia que ahir alguns ciutadans van posar a vendre el seu vot per les generals del proper 9 de març a l’eBay. Inicialment es cotitzaven a un euro i, més tard, cap als quinze i ja hi havia altres ciutadans que també oferien el seu… fins que “algú” se’n va adonar i es van censurar les propostes.

Formalment, la compra de vots està penalitzada (art. 146.1 de la LOREG):

1. Serán castigados con la pena de arresto mayor y multa de 30.000 a 300.000 pesetas:

a. Quienes por medio de recompensas, dádivas, remuneraciones o promesas de las mismas, soliciten directa o indirectamente el voto de algún elector, o le induzcan a la abstención.

Com apuntava Monzó, la qüestió és el fet de posar-lo a la venda, és a dir, de menysprear-ne el seu valor. A ningú se li escapa que un vot serveix de ben poc i, per tant, que la venda pot ser rendible. Atrevir-se a vendre’l no és res més que seguir el joc de subhastes dels partits perquè, de fet, són ells qui menysprea la societat amb aquesta carrera per veure qui la diu més grossa.

Jornada de reflexió

A qui votaré demà?

Per primera vegada no tinc clar a qui votar. Lògicament els meus pensaments oscil•len dins d’uns certs límits, qualsevol partit d’esquerra opta a aconseguir el meu vot. Tot i que no sóc partidària de contribuïr a l'acomodació al govern del tripartit (serà el quart) perquè últimament tinc la impressió que pensen que el consistori és propietat seva, aquesta és la meva opció preferida. A més, han renovat les llistes i no hi ha cap combinació alternativa satisfactòria.

Quin criteri utilitzaré per decidir-me?

- Vot ideològic? D’esquerres i catalanista, clarament ERC.

- Vot per l’empenta demostrada? Per IC-V.

- Vot de gestió? Al PSC, pels grans projectes que ha promès i realitzat durant aquests anys. (oblidant els greuges)

- Vot estratègic? Com es veu a la taula, al PSC se li va escapar l’últim escó per només 27 vots. Pels altres partits, el meu vot no seria rellevant. Malgrat això, cada comtesa és diferent.

- Vot atenent als programes? Ja que ens costa més d’1€ rebre a casa la seva propaganda, he fet una ullada a les propostes. Propostes? Representa que la política municipal és l’àmbit polític més proper al ciutadà i, per tant, des d’on es pot passar d’una política abstracte a una de més real i concreta on el ciutadà es senti partícep. On són les propostes?

- Vot geogràfic? Què fan els meus veïns més immediats (districte V, secció 11)? Un 34% vota el PSC, un 23% CiU, un 20% ERC, un 11% IC-V, un 7% PP i 3% l’AUP.

- Vot d’oportunitat? Votaria a la CUP (a la figura està representada per l’AUP). A les passades municipals es va quedar a les portes d’entrar al consistori. Només els faltaven 456 vots. Utòpics extrems, però podrien ser una veu jove amb propostes interessants i trencadores a l’Ajuntament.

Hi ha quelcom de nou a aquestes eleccions?

- No es presenta el Jordi Valls. Ell és qui ha liderat Manresa durant les dues passades legislatures i bona part de la present fins que va fer el salt a la Generalitat amb la renovació del Maragall. Un salt sospitós si tenim en compte que no forma part de l’actual Govern. Es justifica pels criteris establerts o per seguir la freqüent estratègia del PSC de convertir-los en alcaldes abans de superar els comicis? Tampoc es presenta en Fontdevila, qui també ha fet el salt a l’administració autonòmica.

- Hi ha dos partits nous que ni considero pel simple fet que no estan presents al territori (Ciutadans i Plataforma). Com pots volguer governar un Ajuntament sense ni tan sols conèixer-lo (i ja no parlo de residir-hi). Pura ambició pel poder. També es presenta el Partit Republicà català, algú sap qui són, ha vist algun cartell o acte seu?

Previsions?

Majoria d’esquerres i reedició del tripartit (la 4t), tot i que decreixeran en el nombre global de vots; no a favor de convergència ni del PP, sinó d’alguna de les forces que no estan representades. Aquestes últimes, però, no aconseguiran cap escó.

* Els resultats de les municipals del 2003.

(Si no us enrecordeu d'Hondt: http://ca.wikipedia.org/wiki/Regla_D'Hondt)