L'abstencionisme a Europa i a la Pompeu

Avorrida i desconcertada en una mesa, diumenge passat vaig comptabilitzar que només el 23% dels menors de 50 anys acudien a les urnes, mentre ho feien el 45% dels majors d’aquesta edat. Si hagués tingut temps de registrar la participació dels menors de 30 anys us puc assegurar que la xifra encara seria més esfereïdora, posaria la mà al foc que estaria per sota del 10%. Paradoxalment, la generació més informada i la que més s’ha aprofitat de les oportunitats que ens ha obert Europa és la menys participativa. Què podria arribar a passar amb índexs de participació tan baixos?

Dimarts passat, 9 de juny de 2009, al claustre de la UPF vaig obtenir la resposta. A les eleccions a representants al claustre, igual que a les del rector, només van participar el 14% dels estudiants de grau. Considerant l’elevadíssim nivell d’autonomia universitària i la incidència d’aquesta en els universitaris, resulta una xifra totalment incomprensible. La conseqüència és una composició de claustrals d’una tendència molt radicalitzada, a ningú se li escapa que no representen a la immensa majoria dels estudiants de la UPF. Bolonya i la irrupció dels mossos han anat tensant la corda durant tot el curs, i l’exclusió de 5 mocions d’arrel ideològica a l’ordre del dia va ser l’espurna que va encendre la foguera. El patètic foc de retrets va culminar amb la suspensió de la sessió.

Tot plegat m’ha acabat de convèncer que les distàncies no són geogràfiques. Sense representativitat la democràcia que propugnem no és possible. Assumim la responsabilitat que ens pertoca o reformem el sistema, però no perllonguem més aquest absurd.