El Barça

No es pot dir mai blat fins que no està al sac i ben lligat.

Copa, Lliga i Champions poden ser tot un èxtasi. Val més beure a poc a poc sense embriagar-se. La festa que mereix el guanyador de Lliga podria haver deixat seqüel•les psicològiques. Avui, amb dos gols que han empatat el marcador quan la victòria i la Lliga ja estaven coll avall, s’ha demostrat que un excés de confiança no és desitjable.

Pàgines i pàgines plenes d’elogis. Tots contents. Tots oblidats de la crisi que travessem. Tots oblidats de les altres seccions. Jo també. Ara bé, ni crec en les crítiques ferotges d’altres temps ni en les deformacions superhumanes d’avui. Parlem d’en Laporta i parlem d’altres seccions. El Barça no només té un equip de futbol a primera divisió. Millor encara, parlem de seccions desaparegudes com el bàsquet femení. Algú se’n recorda de l’UB Barça que Laporta va fer desaparèixer fa dos anys?



Aquesta és la temporada del Barça de primera de futbol, no de tot el FC Barcelona. Els milions d'euros que incentiven aquests jugadors i l'excel·lent mestre de cerimònies d'enguany no poden eclipsar-ho tot. I, certament, tot i ser gratuït, incomprensiblement i immerescudament l'UB Barça no tenia gaire espectadors. Malgrat això, tan poc val tenir un equip de bàsquet femení de primera?