Dolors Nadal a la Pompeu

Aquest matí a l’entrada de la Universitat Pompeu Fabra ens repartien uns paperets informant de la conferència de Dolors Nadal, candidata del PP a les generals. La tradicional encartellada no se la pot permetre l’associació d’Universitaris Liberal Demòcrates (ULD), organitzadora de l’acte, que sistemàticament rep el rebuig d’un sector en qualsevol manifestació pública que realitza, els membres de la qual reben amenaces i que, fins i tot, va patir destrosses al seu despatx el maig del 2006.

Incomprensiblement alguns sectors segueixen vivint de la política de confrontació, fins quan? I, ja posats, per què els mitjans han cobert els boicotejadors agitant-los encara més? I, no se’n serveixi, senyora Nadal, per arrencar més vots caient en la mateixa dinàmica polaritzadora.

No em deixo enganyar per les sigles i ideològicament, no comparteixo res amb aquesta organització. Malgrat això, considero que en democràcia, per imperfecta que sigui, les batalles no són de silencis imposats sinó d’idees. De fet, bona part dels assistents ens disposàvem al sa exercici d’escoltar a l’antagonista, no només per reforçar les pròpies idees, sinó perquè saber què pensa algú que té la meitat de possibilitats de governar la teva vida en els propers quatre anys importa.

Visca la llibertat d'expressió.