dilluns, 10 de març del 2008

Pinzellades electorals G08

Jo també escriuré quatre ratlles sobre les eleccions generals d’ahir:

- La llei electoral té uns efectes totalment perversos sobre els partits que no tenen el vot concentrat en una circumscripció i IU n’és la gran damnificada. Aquesta vegada però, han estat els mitjans de comunicació qui els ha escombrat definitivament del mapa de grups parlamentaris. Per què no els van convidar al debat dels partits d’àmbit estatal? ZP sabia que perdria vots, però s’està carregant la legitimitat de la democràcia.

- Rosa díez, la novetat al Congrés. Una vella coneguda, li va disputar la secretaria del PSOE a Zapatero el 2000, que s’ha caracteritzat per l’oposició al terrorisme basc des del seu centralisme exacerbat. Com que allà no hi tenia res a fer, va incloure al seu programa una proposta totalment necessària: acabar amb el concert econòmic basc. “Los fueros” són una autèntica presa de pèl que permet als bascos no entrar al sistema d’anivellament i obtenir una renda final entre el 150 i 170 mentre la mitjana estatal és 100 i Catalunya la supera per poc. No ens enganyem, el que no paguen els bascos, ho paguem els catalans.

- ERC... era evident que no mantindria els 8 escons, però ningú esperava el rotund fracàs que ha tingut. El traspàs de vots cap al PSOE gràcies a l’esplèndida campanya del “si no, vindrà el llop” en té bona part de la culpa, però no pot obviar-se que ERC ha de reflexionar sobre el resultat. Personalment, la campanya no m’ha agradat gens. El “voto la independència perquè sóc egoïsta” no m’acaba d’encaixar. El 21 de febrer va venir el Puigcercós a un acte dels jerkis a la UPF. El to, el discurs i simplement el fet que tota la premsa estigués assentada mentre multitud d’estudiants ens havíem de quedar drets demostraven que no era un acte pels estudiants sinó per la premsa.

- ZP tornarà a ser reelegit. No és cap sorpresa, era de calaix. L’home ho ha fet bé i amb bones maneres. Per sort, haurà de conservar el famós “talante” perquè se li ha escapat la majoria absoluta. Realment, estic contenta que algú que ha intentat rebutjar la confrontació i enfronta els problemes amb optimisme, sobretot això darrer, segueixi més viu que mai.

(visita a les Corts 2005... s'havia de guanyar la confiança, molt simpàtic!)


- Per què encara no podem votar per internet? Les experiències d’altres països han funcionat...

Queden pendents unes línies sobre el Senat però, sense reforma no val res i, a més, el Congrés assenyala el plenipotenciari dels propers quatre anys. Quan acceptarem que tenim un sistema presidencialista?


Cada vegada estic més en contra d’aquestes eleccions “democràtiques”, val la pena tot plegat?


diumenge, 2 de març del 2008

L'esbiaix del sistema electoral espanyol

La manipulació del sistema electoral és un dels instruments institucionals més efectius per a obtenir més poder parlamentari. Com és ben conegut, a Espanya s’utilitza un sistema proporcional per traduir els vots en escons, però aquest deixa un cert marge per incidir en l’atribució. Hi ha quatre factors que perverteixen el nostre sistema electoral[1]: la magnitud de la circumscripció, el prorrateig electoral, la fórmula d’Hondt i el llindar electoral. L’esbiaix rau en la diferència entre suport electoral i el parlamentari, és a dir, en la desviació entre la proporció de vots i la d’escons.

La magnitud de la circumscripció és clau. El sistema espanyol es pot dividir en tres subsistemes ben diferenciats en funció dels escons que li corresponen a la circumscripció: majoritari (entre 1 i 5 escons; representa el 54% de les circumscripcions), intermig (entre 6 i 9 escons; representa el 35%) i proporcional (més de 10 escons; representa el 12%). A les eleccions al Congrés, l’única circumscripció vertaderament proporcional a Catalunya és Barcelona amb 31 escons en joc; Girona i Tarragona distribueixen les 6 butaques amb un lleuger esbiaix, mentre a Lleida els 4 escons es reparteixen afavorint descaradament els partits que han obtingut més vots.

El prorrateig electoral és el valor del vot dels electors integrats en cada circumscripció. En general, les comunitats més poblades estan infrarrepresentades i les menys poblades estan sobrerrepresentades. Així, si Catalunya fos una única circumscripció estaria infrarepresentada. En realitat, mentre a Barcelona de quatre electors només en compten tres, la resta de províncies estan sobrerepresentades.



% escons

% cens electoral

Índex representació (100%=prop)

CAT


13,4%

15,4%

87,5%

BCN


8,9%

11,6%

76,4%

GI


1,7%

1,4%

125,4%

LLEIDA


1,1%

0,9%

126,5%

TGN


1,7%

1,5%

114,7%

* Escons i cens Congrés 2004.


La fórmula d’Hondt afavoreix en major mesura als partits grans i perjudica especialment als petits, sobretot si aquests són d’àmbit nacional. Malgrat això, aquest efecte només és significatiu en distribucions mitjanes (entre 6 i 9 escons).


El llindar electoral del 3% dels vots vàlids emesos en una circumscripció serveix per evitar la fragmentació electoral. En la pràctica aquest mecanisme no ha estat massa rellevant, perquè la seva incidència depèn de la magnitud de les circumscripcions i només entra en funcionament en aquelles circumscripcions amb més de 24 escons a repartir (únicament Barcelona i Madrid). A més, en cas d’haver pogut entrar al repartiment d’escons, la fórmula d’Hondt ja evita l’assignació.

En resum, el sistema electoral espanyol té un esbiaix conservador i majoritari. Els partits majoritaris de cada circumscripció estan sobrerrepresentats en detriment dels minoritaris, però, a més, els partits majoritaris de centre-dreta resulten més sobrerrepresentats que els de centre-esquerra, mentre que els minoritaris de centre-dreta són menys infrarrepresentats que els de centre-esquerra. Malgrat això, a Catalunya els efectes són lleugerament diferents. El gran beneficiat del sistema electoral a les darreres eleccions al Congrés va ser el PSC, ERC i CiU van quedar en un terme intermig depenent del pes específic, i els grans perjudicats van ser IC-V i, sobretot, el PP.

Esbiaix (% escons - % vots)

CAT

BCN

GI

LLEIDA

TGN

PSC

3,21%

2,43%

0,98%

19,85%

13,68%

CIU

-0,02%

-0,42%

5,60%

-5,03%

-5,39%

ERC

0,73%

-1,55%

9,45%

3,10%

-3,63%

PP

-3,20%

-0,23%

-11,72%

-14,90%

-0,75%

ICV

-1,73%

-0,23%

-4,31%

-3,02%

-3,91%

Total

0%

0%

0%

0%

0%

* Congrés 2004.




[1] Basat en l’article de José Ramón Montero i Ignacio Lago “Todavía no sé quiénes pero ganaremos”: la manipulación política del sistema electoral español publicat al nº110/111 de ZONA ABIERTA, pàgs 280-343.