Marta Martí publicava a l'Expansión el dimecres passat, 28 de novembre, un article titulat "la dictadura del centre comercial" que reflexiona entorn del pes dels centres comercials a la nostra vida. Afirma que les pràctiques culturals i esportives per ocupar el temps lliure són de minories i que la moda és anar de compres. Fins aquí res de nou, ja fa temps que s'observa l'adveniment del capitalisme cultural. Les ciutats perden vida i "per prendre el pols ciutadà s'han de visitar els centres comercials: els nous pulmons de la ciutat per on es respira la vida de les seves gents". Aprop de casa tinc un Carrefour i des de fa uns anys he constatat que els dissabtes cada vegada s'omple més de gent que hi va simplement a badar.
"La ciutat és percebuda avui com un mitjà de treball. Un espai caòtic, hostil i allunyat de l'interès personal. En canvi, el centre comercial es reconeix com un lloc proper, confiable i ple d'il·lusió". Afegeix que "el més important no és gastar-hi diners, sinó passar el temps". En definitiva, els centres comercials són "espais atemporals on s'atrauen els visitants amb promeses de benestar". La ciutat, l'ateneu, l'espai públic ha perdut el seu caràcter socialitzador. Ara els centres comercials es dediquen a tenir al personal absurdament entretingut evitant una socialització enriquidora i, a més, l'enganyen generant expectatives de dubtosa materialització i equivalent consum a felicitat. Quedar-se bocabadat vivint una vida que no és la teva, mentre el sistema es va perpetuant.
Més enllà del canvi cultural, sembla que econòmicament es comencen a observar els efectes d'aquesta gran concentració: el Secretari General de la UGT criticava fa uns dies als matins a tv3 el poder de les grans xarxes de distribució per fixar els preus dels productes.
"La ciutat és percebuda avui com un mitjà de treball. Un espai caòtic, hostil i allunyat de l'interès personal. En canvi, el centre comercial es reconeix com un lloc proper, confiable i ple d'il·lusió". Afegeix que "el més important no és gastar-hi diners, sinó passar el temps". En definitiva, els centres comercials són "espais atemporals on s'atrauen els visitants amb promeses de benestar". La ciutat, l'ateneu, l'espai públic ha perdut el seu caràcter socialitzador. Ara els centres comercials es dediquen a tenir al personal absurdament entretingut evitant una socialització enriquidora i, a més, l'enganyen generant expectatives de dubtosa materialització i equivalent consum a felicitat. Quedar-se bocabadat vivint una vida que no és la teva, mentre el sistema es va perpetuant.
Més enllà del canvi cultural, sembla que econòmicament es comencen a observar els efectes d'aquesta gran concentració: el Secretari General de la UGT criticava fa uns dies als matins a tv3 el poder de les grans xarxes de distribució per fixar els preus dels productes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada