L'esbiaix del sistema electoral espanyol

La manipulació del sistema electoral és un dels instruments institucionals més efectius per a obtenir més poder parlamentari. Com és ben conegut, a Espanya s’utilitza un sistema proporcional per traduir els vots en escons, però aquest deixa un cert marge per incidir en l’atribució. Hi ha quatre factors que perverteixen el nostre sistema electoral[1]: la magnitud de la circumscripció, el prorrateig electoral, la fórmula d’Hondt i el llindar electoral. L’esbiaix rau en la diferència entre suport electoral i el parlamentari, és a dir, en la desviació entre la proporció de vots i la d’escons.

La magnitud de la circumscripció és clau. El sistema espanyol es pot dividir en tres subsistemes ben diferenciats en funció dels escons que li corresponen a la circumscripció: majoritari (entre 1 i 5 escons; representa el 54% de les circumscripcions), intermig (entre 6 i 9 escons; representa el 35%) i proporcional (més de 10 escons; representa el 12%). A les eleccions al Congrés, l’única circumscripció vertaderament proporcional a Catalunya és Barcelona amb 31 escons en joc; Girona i Tarragona distribueixen les 6 butaques amb un lleuger esbiaix, mentre a Lleida els 4 escons es reparteixen afavorint descaradament els partits que han obtingut més vots.

El prorrateig electoral és el valor del vot dels electors integrats en cada circumscripció. En general, les comunitats més poblades estan infrarrepresentades i les menys poblades estan sobrerrepresentades. Així, si Catalunya fos una única circumscripció estaria infrarepresentada. En realitat, mentre a Barcelona de quatre electors només en compten tres, la resta de províncies estan sobrerepresentades.

		% escons	% cens electoral	Índex representació (100%=prop)
CAT		13,4%	15,4%	87,5%
BCN		8,9%	11,6%	76,4%
GI		1,7%	1,4%	125,4%
LLEIDA		1,1%	0,9%	126,5%
TGN		1,7%	1,5%	114,7%

* Escons i cens Congrés 2004.

La fórmula d’Hondt afavoreix en major mesura als partits grans i perjudica especialment als petits, sobretot si aquests són d’àmbit nacional. Malgrat això, aquest efecte només és significatiu en distribucions mitjanes (entre 6 i 9 escons).

El llindar electoral del 3% dels vots vàlids emesos en una circumscripció serveix per evitar la fragmentació electoral. En la pràctica aquest mecanisme no ha estat massa rellevant, perquè la seva incidència depèn de la magnitud de les circumscripcions i només entra en funcionament en aquelles circumscripcions amb més de 24 escons a repartir (únicament Barcelona i Madrid). A més, en cas d’haver pogut entrar al repartiment d’escons, la fórmula d’Hondt ja evita l’assignació.

En resum, el sistema electoral espanyol té un esbiaix conservador i majoritari. Els partits majoritaris de cada circumscripció estan sobrerrepresentats en detriment dels minoritaris, però, a més, els partits majoritaris de centre-dreta resulten més sobrerrepresentats que els de centre-esquerra, mentre que els minoritaris de centre-dreta són menys infrarrepresentats que els de centre-esquerra. Malgrat això, a Catalunya els efectes són lleugerament diferents. El gran beneficiat del sistema electoral a les darreres eleccions al Congrés va ser el PSC, ERC i CiU van quedar en un terme intermig depenent del pes específic, i els grans perjudicats van ser IC-V i, sobretot, el PP.

Esbiaix (% escons - % vots)
	CAT	BCN	GI	LLEIDA	TGN
PSC	3,21%	2,43%	0,98%	19,85%	13,68%
CIU	-0,02%	-0,42%	5,60%	-5,03%	-5,39%
ERC	0,73%	-1,55%	9,45%	3,10%	-3,63%
PP	-3,20%	-0,23%	-11,72%	-14,90%	-0,75%
ICV	-1,73%	-0,23%	-4,31%	-3,02%	-3,91%
Total	0%	0%	0%	0%	0%

* Congrés 2004.

---

[1] Basat en l’article de José Ramón Montero i Ignacio Lago “Todavía no sé quiénes pero ganaremos”: la manipulación política del sistema electoral español publicat al nº110/111 de ZONA ABIERTA, pàgs 280-343.