Aquest cartell és una de les majors sorpreses londinenques… me’l vaig haver de mirar dues vegades. No m’ho podia creure. El Govern de Veneçuela, a l’ull de l’huracà en aquell i aquest moment, ajudava als londinencs? Era el món al revés! Em vaig sentir obligada a fer un Google.
Resulta que Veneçuela finança el 20% del cost del carburant del bus urbà londinenc, la qual cosa permetia subvencionar la meitat del bitllet de 250.000 habitants submergits en la pobresa. Considerant que el transport és caríssim, és tota una ajuda. Què en treia Veneçuela? Imatge, imatge, imatge i.. oficialment ajuda tècnica en l’ordenació del seu transport. Tot un exemple d’especialització, però les diferències són insalvables. No us perdeu “Ken, el rojo” però, com en tot, sempre hi ha una altra cara.
El 2 de maig passat, el conservador Boris Johnson va vèncer al laborista i s’han acabat els flirtejos socialistes descabellats. Es justifica en la naturalesa del règim veneçolà, però què passarà els seus conciutadans? La coherència pesa més que els 250.000 beneficiaris? Londres declina l’ajuda, altres alcaldes ja han mogut fitxa per aconseguir-la (com els demòcrates de Massachusetts Bill Delahunt i Joe Kennedy). Pragmatisme o coherència? Menys pobresa o llibertat de consciència?
* Ref:
Petroleo barato de Venezuela para londinenses pobres, Chávez apoya la gestión del compañero peronista Ken Livingstone (Red Nacional y Popular de Notícias, 21/02/2007, http://www.nacionalypopular.com/index.php?option=com_content&task=view&id=3038&Itemid=113)
Behind London’s boom: billionaries from abroad. (WSJ, 05/10/2007, http://www.globalpolicy.org/socecon/inequal/income/2007/1005london.htm)
* Resta pendent acabar de dimensionar l’abast de la pobresa i exclusió social a Londres (fer una ullada als treballs de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada